ECO-PRÀCTICA

És interessant fixar-se en si mateix la seva pròpia visió del món ha canviat.

Mentre conduïa a Steve i Fiona Hanson de Permacultura Eden "per dues setmanes de la meva pràctica, em preguntava si després d'aquestes dues setmanes per fi sé què plantar amb el que. Suposo que m'havia posat la permacultura en el meu cap com "jardineria hippies", i l'única raó que era jo en realitat a causa que el manual de la transició suggereix fortament que era una bona cosa que fer.

Sempre m'ha encantat la natura - me'n vaig d'excursió a les muntanyes i el bosc, però suposo que ho veia com una mena de cosa per agréable.Grande, però res a veure amb el món real de les persones .
Després van venir dues setmanes d'immersió, amb un fantàstic grup de persones intel · ligents, que ve a tot el tema des de diferents ángulos. Vam tenir diferents cultures, menjar aliments diferents (no ho sóc, i gairebé mai serà, sens dubte per l'elecció, un vegà), va parlar diferents Native Tongues, i de diferents orígens. Una barreja de pràctica i sense esperança (encara estic treballant en el meu identificació de les herbes i els arbres), però tots amb un gran desig d'aprendre sobre ell.
El primer dia, jo era escèptic. Tota aquesta xerrada sobre les persones a les que s'ha iniciat. Al final del segon dia em vaig enganxar. Això no era hippie, era realment la ciència de disseny! Jo estava en el meu element. Al cap de set dies, se li deu un descans. El necessitava, al · legant "el meu cap està plena." Però seguim parlant i seguim aprenent. Al final de la classe, ens vam assabentar de tot tipus de coses, algunes noves i altres menys, i es poden ajuntar. Estàvem tan contents amb el nostre disseny, i tothom volia quedar-se i construir, i veure si realment podria ser fait.Je estic segur anem a construir part de la sèrie en algun lloc.
Abans que tots nosaltres a la festa, es va organitzar una festa, i jo vam anar al supermercat a comprar cervesa. Em va semblar tan estrany entrar en aquesta botiga enorme i comprar coses que simplement podrien créixer.
L'endemà, mentre conduïa a casa, em vaig adonar que no tornaria a veure el món de la mateixa manera. El que havia estat agradables suficients obstacles en el camí, els bancs s'havia convertit en fabulosa, plena d'interacció, cooperació i competència. Què va ser el bonic paisatge s'ha convertit en deserts sense vida, un lloc de monocultiu en un carreró sense sortida sense vida sòls antics compatibles amb pesticides i fertilitzants. I els arbres! No només es reuneixen per veure, sinó una font de tantes coses que poden, si es gestiona adequadament, per mantenir una gran part de les nostres necessitats.

Quan vaig tornar a Ferney-Voltaire, el meu estat d'ànim pensatiu continuar. Qui sabia que hi havia tant menjar que s'estén més a la ciutat ja? Vaig pensar en el cultiu d'aliments a la ciutat seria molt difícil, però ara sé que treballar amb la natura en lloc de en contra d'ella, serà molt més fàcil del que pensem.